AL POT PETIT:  L’ART DE LA SÍNTESI (i II)

AL POT PETIT: L’ART DE LA SÍNTESI (i II)

Per Melcion Mateu.

En una entrada anterior parlàvem de la brevetat convertida en principi estètic (el “menys és més”) i la seva aplicació en alguns gèneres poètics, vegem-ne ara algunes aplicacions en la narrativa. 

Edgar Allan Poe (1809-1849) en un influent assaig (“La filosofia de la composició”, 1846) va elaborar una poètica de la síntesi que tant val per a la poesia com per als contes que ell mateix escrivia. A partir del seu poema “El corb”, Poe extreu els seus principis fonamentals, que són tres: brevetat (un text s’ha de poder llegir en una sola sessió), unitat (ha de perseguir un sol efecte) i economia (totes les seves paraules han d’anar encaminades a aconseguir l’efecte en qüestió). Són els tres mateixos postulats que regeixen molts dels millors contes de Poe, i són l’esquelet d’uns principis que, ampliats o duts al límit, impregnaran bona part de la contística de la modernitat.

Aplicats al relat, els tres principis de brevetat, unitat d’efecte i economia de llenguatge troben en els anomenats “microcontes” la seva expressió més condensada. Són cèlebres els d’Augusto Monterroso (1921-2003) —“El dinosaurio”, potser el relat més breu de la literatura universal, és citat i parafrasejat per tertulians i polítics:

EL DINOSAURIO

Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí.

FIN

El conte de Monterroso és decididament ambigu: se’n poden fer innombrables lectures (no ha faltat qui el consideri una autèntica presa de pèl, o qui hagi volgut fer una lectura “en clau” del personatge del dinosaure). Bona part del seu èxit rau en allò que no explica. Qui es va despertar? On era? Quan es produeix l’acció? Això importa i no importa, perquè l’efecte del conte és inquietant, i cadascuna de les set paraules de la seva única frase va destinada a produir aquesta sensació.

En una versió ampliada d’aquesta recepta per a un bon relat, el rus Anton Txékhov (1860-1904) afegirà als tres principis esmentats (brevetat, unitat i economia) els de versemblança, originalitat i espontaneïtat. Els contes de Txékhov aporten una humanitat i calidesa al tractament dels personatges que difícilment té lloc en expressions mínimes com el microconte. Autors posteriors com els nord-americans Ernest Hemingway (1899-1961) o Raymond Carver (1938-1988) actualitzaran en un altre context la manera de fer de Txékhov, i donaran al relat la capacitat de sorprendre’ns per la profunditat dels seus personatges. Els protagonistes de “La dama del gosset”, de Txékhov, “El vell al Pont”, de Hemingway o “’Un petit detall que fa bé’”, de Carver, semblen anar molt més enllà del que aquests relats ens expliquen d’ells. La seva humanitat traspassa els límits de l’escriptura bidimensional. Novament, part de l’essencial rau en allò que el text no ens diu.