Per què ens enganxen les sèries?

maxresdefault (1)

Tyrion, un dels personatges de “Joc de Trons”

Clara Ardévol (@claraardevol)

Costa trobar algú que no estigui enganxat a alguna sèrie avui en dia. Fenòmens com el de Joc de Trons ho demostren. Els seus seguidors matinen per veure els capítols, els  youtubers més populars teoritzen sobre la sèrie i, fins i tot, la gent posa als seus fills els noms dels protagonistes.

Però, quina explicació té aquest fenomen? ¿Què ha de tenir una sèrie per a què ens vinculem a ella d’aquesta manera? Segons Albert Folk, realitzador audiovisual i professor de l’escola d’escriptura Laboratori de Leltres, mantenir la intriga, dosificar la informació i utilitzar recursos com els girs de guió són els trucs que mai fallen a l’hora de mantenir l’audiència fidel.

En el cas de Joc de Trons, la clau està, com en totes les obres mestres, en la universalitat. Malgrat tenir grans dosis de fantasia, així com una ambientació medieval, la trama ens recorda a la política de veriat, i és que algunes seqüències estan inspirades en episodis històrics reals. “M’enganxa la complexitat de les trames. M’intriga saber com evolucionarà la història i els personatges”, afirma Adrián Serna, fan de la saga. Molts espectadors també valoren el fet que qualsevol personatge es pugui morir en qualsevol moment.

La clau de "Joc de Trons" és la universalitat

No obstant això, no es pot obviar que el sexe i la violència són també recursos que aconsegueixen captar l’atenció de l’espectador. Albert Folk parla d’una nova cultura audiovisual al respecte. “Imatges com els abusos policials a The Wire o Toni Soprano vomitant en el lavabo del seu club ens han mostrat una nova dimensió dels personatges arquetípics” –explica Folk– “el problema és quan aquestes imatges semblen forçades i es cau en l’exhibicionisme”.

En aquesta línia, House of Cards, que narra la història del congressista nord-americà Francis Underwood, insisteix en la cara fosca de la política: la del sexe, l’avarícia, la corrupció i la falta d’escrúpols. “Sempre m’he imaginat la política tal com la narra House of Cards. A més, m’encanta que el protagonista sigui tan cínic i faci tot tipus de malabars per tal de sortir-se amb la seva”, explica Júlia Riera, seguidora de la sèrie. De fet, el personatge carismàtic d’Underwood, la seva dubtosa moralitat i la sofisticació de les seves argúcies són, segons Folk, els eixos sobre els quals es sustenta la trama.  

Una altra sèrie que ha sigut popular aquests últims anys ha estat True Detective, que explica les investigacions d’una parella de detectius i que remet als clàssics Holmes i Watson. Podria semblar la típica sèrie de crims i investigadors, però destaca per la creació d’una atmosfera asfixiant i un estil singular que recorda a Lovecraft. Tal com explica Lluís Yerro, seguidor de la sèrie, el seu èxit radica tant en l’estètica com en la brillant interpretació dels actors. “Un altre punt fort és que profunditza en la malícia humana”, comenta.

També relacionada amb temes policíacs està The Wire, que aborda el tràfic de drogues des de diferents perspectives: la policia, el tràfic portuari, l’educació en els barris marginals i els mitjans de comunicació. Tal com assenyala Albert Folk, aquest costat fosc de la societat recorre “des d’els descampats més marginals fins als despatxos més oficials”. The Wire incideix especialment en el cos policial i mostra les dificultats que té per realitzar la seva feina. “És molt realista; pots veure que els policies són humans, amb els seus defectes i virtuts”, explica Lluís Yerro, admirador d’aquesta sèrie.

"The Wire" incideix especialment en el cos policial

Però no es pot parlar de televisió sense mencionar la sèrie de sèries: Els Soprano. Aquesta ficció televisiva creada l’any 99 no és només una història realista sobre la màfia, també posa de manifest els conflictes dels italo-americans als Estats Units i estudia la condició humana en profunditat. “El seu protagonista és, probablement, el millor personatge de la història de la televisió, capaç de passar de la tendresa a la brutalitat en un canvi d’escena”, comenta Albert Folk. Es tracta d’un personatge marcat per un determinisme tràgic del qual vol escapar però no pot. Segons el realitzador, la sèrie també es pot llegir com un retrat de la crisi dels valors occidentals, del capitalisme i del patriarcat.

Més enllà de les singularitats de cada sèrie,  un punt crucial que comparteixen totes les obres mestres és la profunditat i una construcció polièdrica dels personatges, així com una ambientació detallada. Al cap i a la fi, en una sèrie els protagonistes cobren més importància que en una pel·lícula; ens endinsem en les seves vides durant mesos o anys. Passen, d’alguna manera, a formar part del nostre dia a dia.