Si t’ho pots estalviar, no escriguis una novel·la

Si t’ho pots estalviar, no escriguis una novel·la

Si t’ho pots estalviar, no escriguis una novel·la. Perdràs cabells, ungles i amics. Pensa que si repercutissis el temps i l’energia que demana una novel·la en el teu entorn més immediat, la societat, indubtablement, milloraria substancialment.

Ara bé, si estàs rondant aquesta pàgina deu ser perquè intueixes que no t’ho podràs estalviar. Potser fins i tot ja has resolt que, malgrat tot, consideres imperatiu, necessari o inevitable que la teva novel·la passi de la nebulosa de les idees a la materialitat de les paraules. No ens empantanaguem en el per què, pensem en el com. Per fer aquest salt al buit necessitaràs tota l’ajuda possible. Fer aquest salt de manera conjunta pot ser una de les decisions més sàvies que acabis prenent mai (en relació a l’escriptura, esclar). Perquè el que buscarem en aquestes sessions de teràpia grupal no és superar un mal, sinó perpetuar-lo. Prendre la decisió de començar una novel·la i, després, habitar-la durant el temps que calgui, comporta viure en un estat de dubte constant. No podem aprendre a eradicar el dubte, perquè quan ens despertem, el dubte seguirà allà. El que sí que podem aprendre és a no desesperar, que el dubte no ens paralitzi i ens faci desistir. A dins del dubte hi ha dreceres i carreteres mortes, conèixer-les pot ser una bona manera de començar.

Si t’ho pots estalviar, no escriguis una novel·la; si no t’ho pots estalviar, has trobat el teu lloc.

 

Albert Pijuan és professor de Novel·la, pots veure el seu curs aquí.