10 moments de l’Entremestres amb Marc Pastor

10 moments de l’Entremestres amb Marc Pastor

El passat 9 d’ocubtre ens va visitar l’escriptor Marc Pastor per celebrar una nova edició de l’Entremestres. Durant prop de dues hores els assistents van esbrinar els secrets del procés creatiu de Pastor i alguns detalls de la seva obra. Aquí teniu algunes de les seves reflexions:

“No m’importen els spoilers. De fet, les meves novel·les es fan spoilers unes amb les altres”

“Vaig començar a escriure per enveja. Encara avui recordo els malsons per llegir “La danza de la muerte”, d’Stephen King. I vaig pensar que jo volia fer això mateix, volia commoure a lectors que vivien a 9.000 km de distància”.

“Feu cas de les crítiques, sobretot d’aquelles que creieu que tenen raó. De fet, el 80% de les crítiques només ens confirmen allò que ja sospitàvem”.

“Des d’abans de començar a escriure tinc clars dos factors: per una banda, totes les meves novel·les formen part d’un univers molt més gran. Per l’altra, també vull que els meus personatges pertanyin al món real, que parlin de les mateixes coses que parlem a la vida real”.

“M’agrada que les meves novel·les juguin entre elles. Per exemple, Montecristo acaba bé. Però si llegeixes Bioko, al final descobreixes que Montecristo acaba fatal. Una història canvia totalment el sentit de la otra”.

“L’estructura de les meves novel·les tenen molt de joc o d’experimentació. Potser el lector no ho nota a escala superficial, però en l’àmbit profund estic segur que té efecte”

“Sóc intuïtiu i racional, depèn del moment. Quan planifico, sé molt bé on vull anar. De fet, he de planificar molt bé, perquè el que passa a la novel·la que estic escrivint afecta directament a les novel·les que escriuré més endavant. Per tant, necessito apamar bé el camp de batalla. Però quan entro, em deixo anar i tinc la sensació que els dits van sols”.

“M’agrada introduir els somnis a la meva literatura, però no literalment, perquè no m’agrada com a recurs i narrativament no és útil. Però sí que han inspirat escenes, imatges, que apareixen a les històries”.

“Jo ja sé el que vull explicar, el que més em costa és trobar el to, com ho he d’explicar”.

“La meva primera novel·la, no publicada, la vaig escriure en castellà, perquè sempre havia llegit en aquest idioma. Però la meva llengua primera és el català. A més, per mi escriure en català té una voluntat política: escriure en català un cert tipus de gènere significava estar al desert. I jo vull col·laborar a crear aquest espai, aquesta tradició d’aventures i ciència-ficció en català. Si volem ser un país normal, això és important”.