5 anys del Laboratori de Lletres!

3/11/16

Per Laia Terrón:

Avui fa 5 anys que va néixer el Laboratori de Lletres. La inauguració va ser a les 19h al carrer Sant Pere Mitjà 67, feia molta olor de pintura perquè al migdia encara estàvem acabant de pintar les parets.

Si hagués de fer un resum d’aquests anys en un tweet, escriuria una cosa així: Felicitats pels teus 5 anys, Laboratori! I moltes gràcies a totes aquelles persones que l’han fet possible #5anysLaboratori

Però com que tinc un xic més d’espai, escriuré 5 moments:

1. La primera persona que va trucar interessant-se pels cursos de l’escola. Es deia Jaume i era de València. Ens havia trobat googlejant “cursos d’escriptura”.

2. El dia que li vaig demanar a la Laia Fàbregas si volia compartir la direcció del Laboratori. Eren festes de Nadal del 2012, em va dir que sí però que abans havia de tenir al Lluc (estava molt embarassada), i el Lluc va avançar-se tres setmanes. És la decisió més encertada que he pres mai.

3. La tarda que l’Ana Maria Matute va visitar el Laboratori. Els records són selectius però diria que ho recordo quasi tot. Vàrem parlar d’anar juntes al cinema, però no vàrem arribar a anar-hi perquè va morir pocs mesos després.

4. La segona vegada que ens va visitar Javier Cercas. Vàrem parlar de diversos temes i entre ells va sortir el meu pare. Em va dir una frase que segur que té raó i no hi havia pensat mai: Potser has creat el Laboratori per escriure la història del teu pare.

5. Ahir al matí. Feien mitja part a un curs de novel·la i un dels alumnes (que ve amb transport públic i triga més d’una hora en arribar) em diu: s’hi està molt bé aquí, aprenc moltes coses i la gent és molt maca.

Han estat moltes les persones que han confiat en el Laboratori: els professors, l’equip administratiu, els alumnes, els convidats de l’Entremestres, els becaris, la família, els amics. Moltíssimes a gràcies a tots que ho heu fet i ho feu possible!

I continuen les ganes de treballar i contribuir a que el Laboratori visqui molts anys. A més, tinc altres deures, escriure la vida del meu pare: Prisco Cornelius Terrón Garrote. Com a mínim, el nom ja és de novel·la, això segur que ajuda.