Biografia
Cristina Fernández Cubas (Arenys de Mar, 1945) és una escriptora i periodista catalana, una de les més destacades autores del relat breu en la literatura espanyola.
Va publicar el seu primer volum de contes, Mi hermana Elba, el 1980, al qual li han seguit: Los altillos de Brumal (1983), El ángulo del horror (1990), Con Ágata en Estambul (1994), Parientes pobres del diablo (2006, premi Setenil 2006). L’any 2009, la seva recopilació Todos los cuentos va rebre els premis Ciutat de Barcelona, Salambó, Qwerty i Tormenta, entre d’altres.
És també autora de novel·les —El año de Gracia i El columpio—, una obra de teatre —Hermanas de sangre— i un llibre de memòries narrades, Cosas que ya no existen (Premio NH Hoteles para Cuentos, 2001), recuperat el 2011 per Tusquets Editores. La seva novel·la El año de Gracia va inspirar al compositor Albert Sardà l’òpera del mateix nom, i fou estrenada a Alacant al setembre de 1992 en el VII Festival de Música Contemporània, dirigida per Joan Lluís Bozzo.
El 2013 va decidir utilitzar el pseudònim de Fernanda Kubbs per la seva novel·la La puerta entreabierta, sobre una periodista escèptica que en visitar a una vident pateix una transformació inesperada.
Fernández Cubas es val dels models de la narració fantàstica per enfrontar als seus personatges —principalment femenins— a unes atmosferes inquietants, plenes de suggestions, un joc en el qual el lector és part activa del desxiframent de les claus i dels silencis, del desvelament de les raons últimes de les psicologies i conductes.
El 2016 li va ser concedit el Premio Nacional de Narrativa i el Premi de la Crítica de Narrativa castellana 2015 pel seu llibre de relats La habitación de Nona.
La seva obra està traduïda a deu idiomes.
Els millors moments
- “Cuando me pongo a escribir creo que sé bastante sobre el cuento. Pero luego resulta que no”
- “Escribir un cuento es ir por un pasillo e ir abriendo puertas”
- “Un libro de cuentos no es una serie de cuentos seguidos. Hay algo más”
- “Yo de pequeña ya me consideraba escritora. Escribir era un juego más, al que podía jugar yo sola”
- “La realidad no es plana, tiene sus agujeros negros, como diría Stephen Hawkings”
- “Tal vez por los cuentos o fábulas que me contaban de pequeña, pero me acostumbré en creer en cosas que no somos capaz de ver”
- “Cuando el autor pasa miedo o se ríe, el lector también pasa miedo o se ríe. Y si el autor se aburre, el lector también”
- “En un cuento todo debe estar medido, hay que mantener la tensión constantemente”
- “En ‘Cosas que no existen’ me propuse un reto: no utilizar licencias literarias, tan solo cambios de nombres de los personajes reales”
- “Freud era un escritor de primera”
Bibliografia
Mi hermana Elba, 1980
Los altillos de Brumal, 1983
El año de Gracia, 1985
Cris y Cros, 1988
El ángulo del horror, 1990
Con Agatha en Estambul, 1994
El columpio, Barcelona,1995
Hermanas de sangre, 1998
Emilia Pardo Bazán, 2001
Cosas que ya no existen, 2011
Parientes pobres del diablo, 2006
Todos los cuentos, 2008
La puerta entreabierta 2013