Sergi Pàmies és periodista i traductor. Va iniciar la seva aventura literària amb la publicació dels reculls de narrativa breu T’hauria de caure la cara de vergonya (1986) i Infecció (1987).
La seva obra ha estat reconeguda en diferents ocasions, L’instint (1992) mereix el Premi Prudenci Bertrana de novel·la i el retorn a la narrativa breu el porta al Premi Crítica Serra d’Or amb La gran novel·la sobre Barcelona.
Aquest gènere marcarà les següents obres L’últim llibre de Sergi Pàmies (2000), Si menges una llimona sense fer ganyotes (2006) –premis Ciutat de Barcelona, Lletra d’Or i Setenil–, La bicicleta estàtica (2010) i Cançons d’amor i de pluja (2013).
Tota l’obra d’en Pàmies ha estat traduïda al castellà i al francès, i té obra traduïda a l’alemany, l’anglès, el gallec, el grec i l’italià.
