Versos per a la nit de Sant Joan

19 DE JUNY DE 2020 | 2195 Visualitzacions

La nit de Sant Joan és una de les més esperades de l’any, probablement perquè tothom la gaudeix a la seva manera. Hi ha qui tira petards, qui prefereix organitzar un sopar a l’aire lliure o qui crema vells objectes en una foguera per començar l’estiu amb les energies renovades. És una vigília màgica: de riure, de danses, de foc, de mar, i, evidentment, de poesia. De fet, molts autors s’han inspirat en la nit més curta de l’any per escriure els seus versos.

Miquel Martí i Pol: un dels poetes que millor va saber reflectir les tradicions catalanes no podia faltar en aquesta llista. Martí i Pol parla, precisament, de com tota mena de persona gaudeix d’aquesta nit màgica.

[…]  

Tots plegats, repeteixo,

criden desassenyadament

i riuen i s’empaiten

i encenen, incansables,

mants coets i petards

a l’entorn d’un foc de llenya verda,

mànecs d’escombra

i qualque resta de cadira vella.

 

Joan Maragall: l’escriptor se centra especialment en l’olor amb la qual relaciona aquesta festivitat. Es tracta d’una flaira provocada per les aufàbregues, unes herbes aromàtiques que envaeixen l’ambient.

Aquesta mata olorosa

de la nit de Sant Joan

[…]

I entre el baf esbojarrant,

una flaire es va escampant

fresca, suau i candorosa:

les aufàbregues la fan:

són les mates oloroses

de la nit de Sant Joan.

 

Maria Dolors Pellicer: en aquesta breu composició, l’autora personifica la lluna i la converteix en la gran protagonista de la festa. L’astre fins i tot s’ha vestit de gala per a l’ocasió.

La lluna de Sant Joan

és la Lluna riallera,

que va vestida de blanc

amb una capa de seda.

A les sabates porta ales

i flors a la cabellera,

venturetes que regala

en una nit fugissera.

 

Joan Teixidor: aquest poeta esmenta la nit de Sant Joan en una composició nostàlgica i malenconiosa que parla d’amors passats. De fet, aquesta celebració evoca cert enyor en moltes poesies.

L’amor és la recança de jorns assolellats

i de nits de tumult i de batec dels cossos.

Hi havia plors en el tombant de les tardors que queien

però els hiverns tenien una tendresa de llar.

Per Sant Joan els focs s’encenien a la serra.

Sant Pere Pescador ja t’ha deixat per sempre.

 

I, si vols uns versos diferents i especials, aquí tens tres haikus de Buson (s. XVIII). Perquè, en l’era de Twitter, sembla que tot hagi de ser ben curt i la poesia japonesa dels haikus ens té el cor robat:

 Escriure haikus i poemes breus

Escriure haikus i poemes breus

Escriure haikus i poemes breus

 

T’agraden? Queda-te’ls. Reparteix-los.

En vols fer de teus?

Escriure haikus i poemes breus

Curs de Poesia