Quan el correu eren sobres amb segells

9 DE FEBRER DE 2022 | 897 Visualitzacions

L’altre dia vaig pensar que en la meva primera feina, cap al 1991, no tenia correu electrònic. A més, recordo una persona que vaig conèixer en aquella època que parlava d’una cosa que es deia INTERMET (sic) i que era el futur. Al cap de poc, en un dinar de Nadal a casa el meu oncle (en Jaume Ferrús, que era el més avançat tecnològicament de la família), ens va ensenyar una pantalla d’ordinador on s’hi veia un text i ens va dir «això és Internet, això que veieu aquí escrit ve d’un ordinador que es troba a l’altra punta del món». I em va esclatar el cap.

Fa trenta anys, doncs, les comunicacions en el món laboral anaven per carta, telèfon i fax. Jo vaig treballar sis mesos (un parell d’hores al dia) en una associació de professionals de la sanitat que reunia socis d’arreu dels països de parla llatina (des de Romania fins a Colòmbia, passant pel Quebec). Com que el telèfon es feia servir poc (era caríssim trucar d’un país a un altre), la majoria de comunicacions eren escrites i anaven per carta o fax. El fax proporcionava una certa immediatesa, però sense passar-se: havies d’escriure el text en un ordinador, imprimir-lo i passar-lo pel fax. El receptor solia rebre’l al cap d’uns segons o minuts. La carta, en canvi, era la lentitud personificada: escriu el text, imprimeix-lo, fica’l en un sobre, enganxa-hi segells, porta’l a la bústia i espera’t un parell de setmanes a rebre resposta.

Evidentment, l’arribada del correu electrònic va canviar de cap a peus la manera de treballar a les oficines del món. Però no només va canviar per la immediatesa que ens donava la tecnologia –escrius, cliques a «enviar» i al cap d’uns segons les teves paraules apareixen a la pantalla de la teva companya del despatx del costat i, si vols, alhora, a la pantalla d’una (o cinquanta) empreses de la Xina– sinó que la immediatesa i les característiques específiques del correu electrònic han fet canviar també la nostra manera d’escriure.

El correu electrònic es va posicionar primer com una versió informal i ràpida de la carta. En escriure’l no cal plantejar-se temes que sí que ens plantejàvem en les cartes: tipografia, interlineat o, fins i tot, la llargada dels paràgrafs i la composició visual dintre d’un full A4.

El format del correu ens va alliberar de tot això. No ens cal pensar en l’interlineat ni en el tipus de lletra, perquè el tenim per defecte. I tampoc ens parem a mirar gaire l’aspecte visual que té el text, perquè sabem que depèn molt de com el rebi el receptor (si el mira al mòbil, veurà els paràgrafs d’una manera i, si el mira a la pantalla, d’una altra).

Però, en el camí cap a aquesta llibertat compositiva, potser vam perdre algunes coses que són necessàries per fer que un missatge sigui efectiu i entenedor, i avui us en diré tres de molt importants:

1 La necessitat d’escriure’l: les cartes comportaven feina, temps i recursos (paper, sobre, segells), per tant, a vegades es podia decidir que era més efectiu fer una trucada o esperar la propera reunió per comentar un tema determinat. Ara s’envien correus, a vegades, per demanar a la companya del despatx del costat si ja té ganes d’anar a dinar. Aquests missatges no fan més que omplir de brossa les bústies. Val més convertir-los en l’oportunitat d’aixecar-nos i moure les cames per anar fins al despatx del costat.

2 La unitat semàntica i visual dels paràgrafs: cada paràgraf hauria de contenir només una idea. La immediatesa i el medi del correu ens fa escriure tan ràpidament com pensem i no parem a preguntar-nos si cada paràgraf conté una idea o si un paràgraf queda massa atapeït o massa curt. I, quan no ho fem, li posem més difícil al receptor d’entendre el que li diem. Perquè, encara que no en siguem conscients(!), com a lectors sí que esperem que cada paràgraf contingui una sola idea.

3 El moment de la revisió: Per molt ràpid que teclegem, hem de rellegir el que hem escrit abans d’enviar-ho i, quan escrivíem cartes, segur que ho fèiem perquè vèiem i rellegíem el text mentre l’escrivíem, un cop l’havíem imprès, abans de signar-lo... Ara escrivim de pressa, cliquem un botó i, la meitat de les vegades, no rellegim l’escrit. Això comporta que no puguem detectar si ens hem equivocat amb els paràgrafs o si se’ns ha escapat algun error o errata.

Encara que el fax et sembli un concepte prehistòric i que no hagis escrit mai una carta a la teva vida, pensa que, a vegades, en la lentitud del passat hi podem trobar aprenentatges. Els correus són immediats, però hem de vigilar que la immediatesa no ens en prengui l’efectivitat.

Un correu escrit a correcuita amb els paràgrafs mal distribuïts o amb un text ple d’errors pot ser una font de malentesos i confusions. A més que repercuteix negativament en la nostra imatge i en la de la nostra empresa. Només de dedicar un parell de minuts abans de pitjar el botó d’«enviar» podem resoldre fàcilment problemes de paràgrafs i podem ajudar-nos d’un corrector per pescar la majoria dels errors i errates.

Què et sembla, ho intentem? O ja ho fas?

(I si per casualitat estàs pensant que tot això no va amb tu, que el correu electrònic ja és un mitjà del passat, no desconnectis, que un altre dia parlarem de la missatgeria instantània)