I tu, escrius? Ara és un bon moment per escriure el teu diari personal

26 DE ABRIL DE 2020 | 43 Visualitzacions

Soroll, oceà. Són dues paraules que em serveixen per explicar com em sento i com probablement se senten moltes persones: saturada per la informació. WhatsApps, tuits, correus electrònics, vídeos, podcasts, notícies 24 hores. El soroll em fa sentir incòmoda i l’oceà, minúscula. Escric aquestes paraules quan fa més de 40 dies que no puc sortir de casa, estic confinada per la crisi sanitària que ja afecta quasi tot el món. La crisi del coronavirus. 

Silenci, casa. Són dues paraules que em serveixen per explicar com em sento quan escric en el meu diari personal. L’escric perquè em sincero, no poso filtres ni em preocupo de què pensaran. És l’únic moment que dic la (meva) veritat. No amago la meva tristesa quan apareix. Soc honesta amb mi mateixa. Escric les meves pors i també les meves il·lusions. Els meus dubtes, els meus somnis. També escric converses que he tingut amb gent que m’ha fet reflexionar o que m’ha emocionat. La paraula nova que ha dit el meu fill de 18 mesos. Preguntes que en el moment de plantejar-me-les no tinc la resposta.

Fa molts anys que escric en diaris. M’agrada llegir-me quan han passat anys i dialogar amb la jo d’abans. Soc la mateixa? He pogut resoldre les preguntes que em feia, aquelles pors que tenia? I els meus somnis?  Aquestes converses en el temps m’enriqueixen tant que és probablement el principal motiu pel qual continuo escrivint.

És per tot això que crec que ara, en plena crisi del coronavirus, escriure un diari pot tenir més sentit que mai. Vivim una situació excepcional i sense precedents, un moment d’incertesa aclaparadora. Alguns experts diuen que ja no tornarem a ser els mateixos. Però què en penso jo d’això? I tu? Escriure ens ajuda a trobar el silenci i pensar per nosaltres mateixos.

 

Laia Terrón.