El món canvia i el Laboratori també

25 DE ABRIL DE 2022 | 483 Visualitzacions

Potser una de les frases que més es diu últimament en sobretaules, retrobades amb amics o dinars de feina és que «la pandèmia ho ha canviat tot» i que «res ja no tornarà a ser com abans». Jo ho he sentit a tort i a dret i també ho he dit alguna vegada. I és que sembla que vulguem tornar a una normalitat antiga, tot i que sabem del cert que no és possible perquè, sigui per bé o per mal, la pandèmia ens ha canviat com a societat.

Al Laboratori de Lletres ho estem veient dia rere dia. Abans molts alumnes insistien a fer les classes presencials. El Laboratori pre-pandèmic era una escola feta de gent: les tres aules del nostre local del carrer Sardenya eren plenes d’alumnes cada tarda de dilluns a dijous. Ara, en canvi, la majoria d’alumnes trieu fer el curs per videoconferència o per aula virtual asíncrona, per estalviar-vos el temps del desplaçament o per la comoditat de fer el curs des de casa. Us hi heu acostumat, a seguir els cursos des del sofà de casa. I és ben comprensible.

Fins i tot els nostres docents prefereixen treballar des de casa. I això que a molts els va costar el canvi! La setmana del 16 de març de 2020, quan vam començar a fer plans per ‘sobreviure’ a les dues setmanes de confinament, alguns docents del Màster en Creació Literària van preferir posposar les classes que no podien fer per tal de fer-les més endavant presencialment («quan tot això s’acabi!»). La idea d’impartir-les per videoconferència no els agradava; s’hi perdia alguna cosa en aquell pas a la virtualitat, deien. El temps ens va posar a tots a lloc i, a partir de l’abril, vam haver de reprogramar totes aquelles classes per fer-les tant sí com no en format videoconferència.

Doncs resulta que, ara que la presencialitat ha tornat a passes forçades, aquells mateixos docents que no s’atrevien a fer les classes per videoconferència són els que ara ens diuen que, si poden triar, les prefereixen en remot i no haver de venir fins al Laboratori de Lletres. I el Màster en Creació Literària, que es va concebre com a una formació presencial, ha passat a ser totalment online síncron.

La vida ha canviat, doncs, i vosaltres, alumnes, també heu anat recol·locant les vostres preferències. Abans, la nostra plataforma virtual acollia un 50% d’alumnes, perquè l’altra meitat preferia venir al local i interactuar amb alumnes i docents en carn i ossos —fins i tot si havíeu de perdre tota una tarda a la setmana per venir des de l’altra punta de Catalunya—. Ara, en canvi, la presencialitat ha quedat en un minso 25%. L’altre 75% tria la plataforma virtual o la videoconferència. I, en aquest 75%, no hi ha només alumnes de la Vall d’Aran o de Girona —que ja entenem que, posats a triar, prefereixin quedar-se a casa—, sinó que hi ha també alumnes de la ciutat de Barcelona que prefereixen estalviar-se els minuts (quinze, trenta, quaranta-cinc?) que els suposa venir fins al nostre local.

En aquest clima de canvi constant i de necessitat per reinventar-se, el Laboratori s’ha d’adaptar també als temps i a les previsions d’allò que vindrà. Per molt que nosaltres voldríem que vinguéssiu presencialment al Laboratori (perquè a nosaltres ens agrada més tenir-vos aquí que tenir-vos des de casa), també entenem que la comoditat de la videoconferència ha arribat per quedar-se.

I, si trieu més quedar-vos a casa, vol dir que de moment ens sobren aules al local. Per això, i també perquè no hem aconseguit les facilitats que altres sectors o empreses potser sí que han tingut a l’hora de renegociar lloguers, canviem de lloc i també de fórmula. Ens n’anem a un lloc on podrem ser flexibles, on podrem acollir-vos tant si només omplim una aula cada nit com si d’aquí un any en voleu omplir cinc. En aquest temps d’incertesa, de fer pocs plans a llarg termini, escollim la fórmula més flexible que hi ha: la del coworking.

Des del dia 2 de maig ens trobareu al coworking ATICCO Bogatell, a cinc minuts d’on som ara, on tindrem un despatx on fer la nostra feina i un munt d’espais comuns on rebre-us per explicar-vos els nostres cursos —com la terrassa espectacular que hi ha al capdamunt de l’edifici o els sofàs i les taules que hi ha a cada planta—. I, naturalment, tantes aules com necessitem tantes hores com les necessitem.

Serà un canvi: no ens veuràs des del carrer com fins ara, però seguirem sent-hi i seguirem atenent-vos de la mateixa manera; perquè l’equip som nosaltres, la casa la fem nosaltres: la Tam, la Montse, l’Helena i jo. Veniu-nos a veure, farem un cafè i us ensenyarem el nou piset!

Laia Fàbregas