Any nou, Laboratori nou

18 DE GENER DE 2022 | 804 Visualitzacions

El temps passa i les coses canvien. I el Laboratori de Lletres s’ha fet gran de cop, perquè acabem de fer deu anys i hem canviat l’equip i la direcció tot just entrar al 2022.

Soc la Laia Fàbregas, nova directora en solitari del Laboratori de Lletres. I en aquesta primera entrada del blog us explico qui soc i d’on vinc i també us presentaré l’equip que hem consolidat per a aquesta nova etapa.

El que més m’agrada fer és escriure novel·les. Fins ara n’he publicat quatre, escrites en tres idiomes originals diferents (neerlandès, català i castellà) i traduïdes també a altres idiomes. Però no vinc de les lletres, estrictament parlant: vaig estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i allà és on vaig aprendre tot el que sé sobre la creativitat. Els que em coneixeu, ja sabeu que jo sempre dic que escric novel·les de la manera que em van ensenyar a fer escultures (però d’això ja en parlarem un altre dia).

En acabar Belles Arts, vaig omplir el cotxe de coses i me’n vaig anar a viure als Països Baixos. Allà vaig treballar en tota mena d’empreses, des d’ajudant en una petita galeria d’art a la vora d’un dels típics canals d’Amsterdam, passant pel departament intern de disseny gràfic d’una empresa familiar de bombes hidràuliques fins a secretària de direcció al departament d’informàtica del banc Rabobank.

Quan em vaig cansar de ser secretària al banc vaig passar a ser secretària en una consultoria. Allà vaig poder entrar en un trajecte d’aprenentatge sobre gestió de projectes. Em vaig certificar en la metodologia PRINCE2 (potser aquí ningú sap què és, però cap a principis del mil·lenni, als Països Baixos, semblava que era el que tothom havia d’aprendre per portar projectes!); i vaig passar a formar part d’equips de consultors que s’enviaven a empreses o institucions (majoritàriament del sector públic) que necessitaven ajuda en projectes de canvis organitzatius o d’implementació de noves eines informàtiques.

I així és com una llicenciada en Belles Arts de Barcelona va anar a parar a treballar a la Policia d’Amsterdam. Hi vaig passar cinc anys entre uniformes i hi vaig aprendre una pila de coses sobre gestió de persones i gestió del canvi. Mentre treballava a la Policia vaig publicar la meva primera novel·la, en neerlandès (perquè vivia, pensava i escrivia en neerlandès) i vaig tenir la sort que editorials en català i castellà van decidir traduir-la perquè pogués veure la llum aquí també.

El 2009, amb idees per a una segona novel·la i amb ganes de començar una nova etapa, vaig deixar els Països Baixos enrere i vaig tornar a casa després de dotze anys.

Vaig arribar aquí amb una motxilla plena de coneixement i amb certa por de no saber-me readaptar a la meva pròpia cultura. Havia viscut dotze anys com una neerlandesa més i m’hi sentia com a casa, allà. Hi havia après a ser escriptora, però també me n’enduia tot el que sé sobre liderar equips. Havia tingut l’oportunitat de créixer laboralment i, després de fer una mica tots els papers de l’auca, havia anat traient l’entrellat de què és això de motivar un equip, de fer-lo partícip dels reptes i els èxits i de treballar de valent per portar un projecte a terme. Però ho podria fer de la mateixa manera, tot allò, a Barcelona?

He trigat dotze anys més. Però, finalment, ara podré posar en pràctica a la meva manera tot el que vaig aprendre.

Aquesta soc jo, doncs: escriptora i també gestora, de les que s’arremanguen quan cal. Escric ficció, però quan faig de gestora també escric moltes altres coses, com tothom. A la feina, soc escriptora de plans de projecte, de correus electrònics, de textos per a web, d’articles per al blog i, fins i tot, si cal, de codi html.

I a partir d’aquest gener soc la cara visible al capdavant d’aquesta empresa, el Laboratori de Lletres, que vol ajudar a fer novel·listes, contistes, poetes o guionistes. I que també vol treballar amb les escoles i els instituts, per tal que els joves coneguin l’ofici d’escriptor i trobin una escletxa de creativitat que els ajudi a obrir interès cap a la llengua i la literatura.

El Laboratori de Lletres també vol ajudar les empreses a escriure millor, a comunicar-se millor, a tenir més confiança a l’hora d’escriure i a trobar el to i l’estil que les farà ser més elles mateixes i no una versió encarcarada del que sembla que cal que sigui una empresa quan es comunica.

Per fer tota aquesta feina tinc dues mans dretes imprescindibles (o una de dreta i una d’esquerra sense perjudici de l’esquerra) que són (en ordre estrictament alfabètic) la Tam Galbis i la Montse Godoy.

La Tam Galbis és filòloga hispànica i una docent excel·lent. Com jo, també ha fet una mica tots els papers de l’auca, perquè ha treballat, per exemple, fent classes de tècniques d’estudi i d’escriptura a nens amb TEA, va tenir durant vuit anys empresa pròpia –un quiosc a la dreta de l’Eixample i una llibreria de vell–, ha fet classes de castellà per a estrangers a diverses empreses i, des que treballa al Laboratori de Lletres, ha coordinat horaris i assignació de docents per a tots els cursos regulars de l’escola, alhora que imparteix cursos de redacció i estil per a particulars i cursos de redacció eficaç per a empreses.

La Tam és la nostra docent de referència per a empreses i és la persona que ha professionalitzat tot el disseny, estructura i contingut dels cursos tècnics per a empreses. Quan la Tam parla de l’estructura d’una frase o de l’ús inapropiat dels gerundis, veureu que sap de què parla perquè ho diu amb passió per les normes, alhora que us explicarà la millor manera per entendre-les i recordar-les. I tot allò que, fins ara, potser semblava incomprensible o impossible de recordar us semblarà tan fàcil com recordar la taula de multiplicar del 7.

És a dir, que si necessites un curs d’escriptura per a la teva empresa, el més probable és que les primeres reunions per a definir les teves necessitats i l’enfocament del curs seran amb la Tam i amb mi.

Si la Tam és la nostra referent en la tècnica i en la llengua, la Montse Godoy és la millor controlant els números. La Montse va estudiar biologia però aviat va canviar de carril i es va passar a la comptabilitat. La Montse és, doncs, la de les factures i els tancaments trimestrals. Però també és qui atén la majoria de trucades i tots els vostres missatges que demanen informació sobre els cursos. La Montse pregunta, escolta i assessora sense presses i amb tota la seva atenció sobre quin curs li va millor a cada alumne. Ella és qui millor sap qui són els nostres alumnes. Us coneix, us recorda i us amanyaga sempre que pot.

Però la Montse també és la persona de referència per a les biblioteques i les escoles que ens demanen cursos i projectes educatius. Sap com es diu la bibliotecària de Tiana i el bibliotecari de Barberà del Vallès, sap quin curs va anar bé l’any passat en una punta de Catalunya i sap que, potser, aquell projecte també li funcionarà a l’escola que ara truca per demanar assessorament des de l’altre extrem del país. I, si cal, proposa que l’escola de Figueres es truqui amb l’escola de Tortosa per assegurar que les bones referències són consistents.

Per tant, si vols un curs dels nostres per aprendre a fer novel·les o contes, o un curs per a la teva biblioteca o centre educatiu, només cal que truquis i demanis per la Montse, ella t’ajudarà.

I tota la feina d’aquest petit equip no tindria cap sentit si no tinguéssim l’equip de docents que tenim: professionals de l’escriptura, la comunicació i la llengua. Escriptores i escriptors amb obra publicada i (un bon grapat) també premiada, filòlegs, lingüistes, correctors i traductors que gaudeixen i s’esforcen per donar el millor a alumnes, empreses, escoles i biblioteques.

En definitiva, el Laboratori de Lletres del 2022 segueix essent una mica del que ja era, una escola d’escriptura de ficció per a particulars, de tècniques de redacció per a empreses i d’espurnes de creativitat per a les escoles i instituts.

Però ho farem una mica millor que fins ara. Perquè dedicarem més temps a explicar qui som, què fem i com ho fem, perquè ens agrada la idea de família, de casa, que el Laboratori de Lletres no sigui només ‘casa’ nostra sinó també la vostra, i per tal que us hi sentiu com a casa, heu de saber qui hi viu, qui som, i què fem la Montse, la Tam i jo: l’equip que gestiona la casa.

Bona entrada d’any, amics.

Laia Fàbregas