Filosofia i Literatura

Curs de 20 hores en 10 sessions (2 hores cadascuna).

DATES DEL CURS: (els dijous)

• FEBRER 2022: 24
• MARÇ 2022: 3, 10, 17 i 24
• ABRIL 2022: 7, 21 i 28
• MAIG 2022: 5 i 12

BIBLIOGRAFIA OBLIGATÒRIA:

Es proposaran textos durant el curs que es treballaran a classe.

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA:

Auerbach, Erich, Mimesis,

Bordieu, Pierre, Les regles de l’art. Genèse et structure du champ littéraire. Editions du Seuil, 1992.

Badiou, Alain, Petit manuel d’inestetique, Éditions Seuil, 1998.

Barthes, Le degré zero de l’écriture, Éditions Seuil, 1953.

Blanchot, Maurice, L’espace littéraire, Gallimard, 1955.

Compte-Sponville, André, Invitación a la filosofia, Paidós.

Gombrowicz, Witold, Curs de Filosofia en sis hores i quart, Àtic dels Llibres.

Kristeva, Julia, La révolution du langage poétique, Éditions du Seuil, 1974.

Macherey, Pierre, À quoi pense la littérature?, París, PUF, 1998.

Sabot, Philippe, Philosophie et littérature, PUF, 2002.

Schaeffer, Jean-Marie, Pourquoi la fiction?, Seuil, 1999.

1. Filosofia i Literatura: qüestions preliminars. Origen i objecte de cada disciplina. La pugna per dir “la veritat”. Els esquemes de relació entre Literatura i Filosofia: didàctic; romàntic o hermenèutic, i productiu.

2. Antiguitat: el pas del mite al logos. La filosofia neix com a negació de la ficció. Plató i La República. Aristòtil i la Poètica: la funció descriptiva i prescriptiva de l’art.

3. Renaixement i Classicisme: recuperació del model “ut pictura poiesis”. Epístola als Pisons d’Horaci. Descartes i el racionalisme: valors universals sobre “la bellesa i el bon gust”: l’art subordinat a la normativa. La funció mimètica de la ficció.

4. Barroc i neoclassicisme: saturació de l’artificiositat i la foscor (Góngora). Alliberament de l’art de finalitats mimètiques. Kant (1724-1804): La crítica del judici estètic.

5. Romanticisme: el concepte de sublim i el geni. Nietzsche: Reivindicació de la dimensió literària de la filosofia. Revisió del concepte de veritat. Retorn als presocràtics. Naixement de l’Estètica com a disciplina: discurs sobre l’art i la bellesa. Les avantguardes: el discurs subversiu.

6. Segle XX: el gir lingüístic. La filosofia redescobreix la literatura. La funció poètica del llenguatge: Roman Jakobson. Roland Barthes, i “la mort de l’autor”: allò important no és l’obra en sí sinó la mirada que hi projecta el lector. El grau zero d’escriptura.